DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RONSEJAR v. intr.
Caminar o obrar amb indecisió; anar diferint de fer una cosa; cast. roncear. Ja s'acosten ronsejant, Guimerà Poes. 240. Apa, Lluís! No ronsegis!, Pons Auca 286. Ronseges i no et mous, fiques la banya, Sagarra Caçador 200. Ja a mon portal no s'empenyien colles | i pocs festejadors hi ronsejaven, Carner Lluna 109. Un ocell que... adés s'enfila amunt i ara aplana el vol i ronseja, Plana Sta. Mar. 147.
    Fon.: runsəʒá (or.); ronseʤá (occ.); ronsəʤá (mall.); ronseʤáɾ (val.); runsəʤá (men.).
    Etim.: V. ronsa.