DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SACRE, SACRA adj.: cast. sacro.
|| 1. Sagrat. La disposició de la sacra e sobirana magestat, Llull Felix, pt. viii, c. 14. Nafren lo comensament de la Sacra Scriptura, Ordin. Palat. 146. Los altres que seran en sacres órdens o en menors, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 226). Li ha entrat fort ferm s'idea de sa música sacra, Ignor. 39. Encara munto per la senda sacra, Carner Ofrena 102. El caliu sacre de la voluptat, Dolç Somni 80. Via Sacra: un dels carrers de Roma, que conduïa al Capitoli. La estàtua de una donzella cavalcant que fou posada a memòria sua en la via sacra, en Roma, Metge Somni iv. Sacra Reial Majestat: títol d'alta honor que es donava al Rei. A la vostra molt sacra reyal maiestat humilment supplicant notifich, doc. segle XIV (Col. Bof. xii, 207).
|| 2. neol. anat. a) Os sacre, o simplement Sacre: porció de la columna vertebral, constituïda en l'home per cinc vèrtebres soldades, que forma part de la pelvis. Són donchs XXIIII vèrtoles spondils e IIII del sacre, Cauliach Coll., i, 2a, 3.—b) Regió sacra: regió de l'espinada on està l'os sacre.—c) Vena sacra: vena que està en contacte amb l'os sacre.—d) Artèria sacra: una de les ramificacions de la ilíaca interna.
    Etim.: pres del llatí sacrum, ‘sagrat’.

2. SACRE m.
|| 1. ant. Mena de falcó de plomes quasi rosses i algunes tirant a blanques, amb les ales i el bec blaus; cast. sacre. Entès havem que aquí en aquexa vila s'és trobat un falcó sacre, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 545). Lo pus noble que sia és aquell que alguns hòmens apellen sacre, Flos medic. 127 vo.
|| 2. ant. Peça d'artilleria semblant a una colobrina, usada en els segles XVI i XVII i que tirava bales de vuit a dotze lliures de pes; cast. sacre. Apportà les XXIII pesses de artilleria que los magnífichs consellers per fortificació de la present ciutat han fetes fer en Girona, ço és, XII sacres e XII mig sacres, doc. a. 1570 (Ardits, v, 108). Un quart canó o sacra ab son encavalcament, ço és, caixa, ab 16 perns, doc. a. 1640 (Butll. C. Exc. Cat. xxxviii, 225). Mitja sacra de 9 a 6 bala de ferro; sacra, de 8 a 10, Artill. 1640, 4. Sacre és una peça del gènero de las culebrinas la qual tira bala de vuyt lliuras fins a dotze, Barra Artill. 13.
|| 3. Mena de serp (Coluber scalaris segons Boscà Fauna Val. 511), a la qual, entre els llauradors valencians, s'atribueix mossegada molt forta i verinosa (Xàtiva, Gandia, Cocentaina, Pego, Sanet, Vall de Gallinera, Alcoi, Alacant). Movent de nit eixe ruïdo armònich dels grills en lo «rich rich», dels alacrans en lo «piu piu», de les serps, sacres y alcursons giulant, Martí G., Tip. mod. i, 278.
|| 4. fig. Persona astuta i poc digna de confiança (val.); cast. taimado, zorro. Creuran vostès que'l sacre del notari es fea dur d'orella, Rond. de R. Val. 83. Ya són bons sacres!, Martí G., Tip. mod. i, 5.
    Loc.
—No tindre un sacre: no tenir gens de diners, esser molt pobre (val.).
    Fon.: sákɾe (val.).
    Etim.: probablement de l'àrab ṣaqr, mat. sign., però que sembla esser una adaptació del llatí săcrum, ‘sagrat’.