DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SAL f.: cast. sal.
|| 1. Substància blanca, cristal·lina (clorur de sodi), que abunda en la naturalesa formant masses sòlides o en solució principalment dins l'aigua de mar, i que és emprada com a condiment, com a element conservador dels aliments, en l'obtenció del sodi i dels composts d'aquest, etc. Tota sal paga lo vintè, Leuda Coll. 1249, 254. Los metalls han poder, axí com la sal en dar sabor e'l ferre en molt tallar, Llull Cont. 322, 4. Ne volen ordenar la gabella de la sal segons que és avengut, doc. a. 1325 (Capmany Mem. ii, 90). Se'n porien ab ell anar fins Hiuiça, on hauia una nau grossa que carregaua de sal, Curial, iii, 76. De Lot sembla l'esposa, tornada bloc de sal, Atlàntida viii. Sal comuna o sal de cuina són noms del mateix clorur de sodi, sobretot del que s'extreu de l'aigua marina, per distingir-lo de la sal de roca i de les altres sals (|| 3). Sal fina o sal trida o sal picada: la que està reduïda a polsim fi, sense terrossos o grums. Sal grossa o sal granada o sal terrossada: la que forma terrossos o bocins de certa grossària. Sal gemma o sal de roca: la que s'extreu de grans masses sòlides. Aja hom de l'aygua una poca ab sal gema e sia'n lavat l'uyl, Alcoatí 31 vo. Pes de tres dinés de sal gema, Micer Johan 421. Suaus corrosius aytals com són aquells qui són de natura de sal gema, Cauliach Coll., iv, 2a, 7. Sal de Cardona: la procedent d'una muntanya situada a la vora de la ciutat de Cardona. Sal de ventura: la que portaven els contrabandistes de les bases naturals on es feia, més enllà de les salines, quan aquestes eren explotades per l'Estat (Aguiló Dicc.). Sal de panellet: (ant.) sal fina, destinada a salar els pans petits. No tenen sal per a vendre, ni grossa ni de panellet, doc. a. 1604 (Aguiló Dicc.).
|| 2. fig. a) Allò que preserva de la corrupció. Vós seis sal de la terra, Evang. Palau 4. Benhagin ets apòstols de la veritat, que són sa sal del món, Ignor. 48.—b) Allò que dóna agudesa o gràcia a les paraules, al gest, a la manera d'obrar. Axò col·leccionat amb sa broma y amb sa sal que li pertoca, Ignor. 4. Se presenta com un escèptic, que no creu en res..., però tot axò amb molta literatura, amb molta de sal, amb molt d'ingeni, Aurora 267.
|| 3. per ext., Compost format per la substitució total o parcial de l'hidrogen bàsic d'un àcid per un radical simple o compost. Sal àcida: la que resulta de la substitució parcial de l'hidrogen bàsic d'un àcid pels metalls. Sal neutra: la que resulta de la substitució total de l'hidrogen bàsic d'un àcid pels metalls. Sal bàsica: la que resulta de la unió d'una sal neutra amb una o més molècules de l'òxid o de l'hidrat del metall. Sal d'agrelles (i vulgarment sal de graelles): bioxalat de potassa. Sal amoníac (i ant. sal armoniac o sal armoniaca): clorur amònic. Sal armoniaca: Ammonia, Sal armoniaca, Nebrija Dict. E sal armoniac, Flos medic. 167 vo. Sal d'Épsom: sulfat magnèsic cristal·litzat. Sal tàrtari (ant.) o sal de tàrtar o de cendra: carbonat potàssic. Posar-hi-heu tres o quatre onças de sal Tartari o sal de Cendra, Agustí Secr. 72 vo. Sal amarga o sal anglesa o sal de Madrid o sal de Figuera: sulfat magnèsic, que s'empra com a purgant; es diu de Figuera o de la Figuera perquè un dels llocs que en produeixen és la Font de la Figuera. M'ha porgat de bon matí en sal de figuera, Cañís 61. Sal fumant: àcid clorhídric. Sal de plata: nitrat de plata. Sal de Saturn o sal de plom: acetat de plom. Sal sosa: carbonat de sodi. Sal de vinagrella: oxalat de potassa. Sal de les calderes: solatges de sals que l'aigua deixa dins les calderes de vapor.
|| 4. a) Sal i pebre: color barrejat dels cabells quan comença a haver-n'hi de blancs. Un home de mitjana edat | y tirant cap a sal y pebre, Catalana, ii, 183.—b) Sal i vinagre: barreja de color blanc i roig en el pèl del bestiar de cabreste (Barc., Sta. Col. de Q.).
    Loc.—a) Posar en sal una cosa: deixar-la reposar, deixar d'ocupar-se'n.—b) Desfer-se (o Fondre's) com la sal en l'aigua: perdre's, desaparèixer en poc temps.—c) Això vol molta sal: es diu d'una cosa que requereix molt d'esment o precaució.—d) No tenir sal ni oli (Vallès); Semblar un ou sense sal (Val): esser un ximple, curt d'enteniment.—e) Sense més sal ni més oli: sense motiu raonable (val.).—f) Sembrar de sal un lloc: escampar-hi sal com a càstig i símbol de futura improductivitat. Que la ciutat fos cremada y destroyda e arada de sal, Pere IV, Cròn. 288.—g) Posar un gra de sal a una cosa: posar-hi una mica de gràcia, d'ironia, d'agudesa satírica.—h) Partir-se el pa i la sal: fer demostracions de gran i duradora amistat. Vingau a mi, poetes, y com en altre temps, | el pa y la sal partint-ne, juntant les mans amigues, | parlem de nostres avis, Llorente Versos 84.—i) Amb sal i pebre: amb molta coentor o agudesa.—j) Fer-se sal i aigua: suar molt, i també posar-se tou, cedir (val.).—l) Per pa i per sal: en gran abundància (mall., men.). Allà envien a presili i maten per pa i per sal, Aurora 276.—m) Estar bé de sal: estar en mala situació, en perill, en estat que inspira preocupacions serioses (Empordà).
    Refr.—a) «L'ou demana sal»: significa que un assumpte o negoci està molt prop d'arribar a compliment o perfecció.—b) «Si et fa mal, posa-t'hi sal»: es diu a algú quan es queixa sense gaire motiu que alguna cosa li fa mal.—c) «Per conèixer una persona, s'hi ha de menjar un quintar (o set barcelles) de sal»: significa que no podem conèixer bé una persona fins que l'hem tractada molt de temps.—d) «Bona és la sal, encara que cara»: significa que una cosa útil sempre és bona encara que costi molt.—e) «Olla sense sal, com si no menjassis»; «La taula sense sal, no és ben parada»: es diu per indicar que la sal té un gran valor com a condiment.—f) «Qui té sal a la boca, no coneix la mel»: significa que una persona que té mal gust no pot apreciar o comprendre les coses bones.
    Fon.: sáɫ (or., occ., val., bal.); sál (alg.); sǽɫ (Felanitx).
    Var. ort. ant.: sall (Flos medic. 200).
    Etim.: del llatí sale, mat. sign. ||1.

2. SAL adj. i adv.:
V. salv.

3. SAL ant.
forma de subjuntiu de salvar, usada en les frases salutatòries Déu te sal i Déu vos sal. Bell fill frare, Déus te sal, qui t'ha complit de la gràcia, Llull Blanq. 62, 10. Dixeren-nos: Déu uos sal, Jaume I, Cròn. 29. Déus te sal, bon conseyler, Hist. Troy. 203. Déu vos sal, Mestre!, Villena Vita Chr., c. 155.
    Etim.: del llatí salvet, ‘salvi’.