DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SALTAR v.: cast. saltar.
I. intr.
|| 1. Llançar-se un cos enlaire de manera que durant un cert temps no toqui en terra o en un altre punt de sosteniment. Aquella volp se moch tant, corrent e saltant e jogant dejús l'arbre, Llull Felix, pt. iv, c. 11. Si aquesta cosa e aquest pleyt fos uengut en temps de nostre pare ni de nostre aui, éls saltaren e balaren de tan gran bonauentura, Jaume I, Cròn. 242. De què te prees tu? Dirà la hu: «De què, sènyer? De fortalea de saltar a tots los hòmens del món». Yo te ensenyaré qui te'n vençrà: hun gat o un cervo te'n vençrà, Sermons SVF, i, 154. La Sperança saltava per sobres de gran goig, Villena Vita Chr., c. 39. Ens abraçàrem, tot saltant i rient i follejant, Ruyra Parada 57. Especialment: a) Llançar-se a un lloc més baix que el que s'ocupava. Lo leó se cuydà de la sua ombra que fos leó, e saltà en la aygua, Llull Felix, pt. vii, c. 3. Merexedor eres que us hagués fets saltar de la muralla auall, Tirant, c. 332. De bon matí... saltà del llit a corre cuyta, Pons Auca 36. Saltar en terra (o a terra): passar d'una nau o d'un vehicle a posar els peus en terra. E Nós... saltam de la popa en la roca, Pere IV, Cròn. 137. Arribant al port Sarrazí, Pierres saltà en terra, Pierres Prov. 74. Un cavaller saltà a terra, Aguiló Poes. 84.—b) Llançar-se impetuosament sobre o contra algú o algun lloc. Tot hom pensà de saltar en la galea del príncep, Muntaner Cròn., c. 113. La loba ab gran ràbia entrà... saltant a la cara a l'escolà, Eximplis, ii, 22. Saltar sobre de un cavall: In equum insilire, Lacavalleria Gazoph. Saltar al coll de algú per abrassar-lo, ibid.—c) Llançar-se un líquid des d'un cos o lloc a un altre mantenint-se algun temps enlaire. Farà... una font d'aygua saltant en vida eternal, Villena Vita, Chr., c. 124. Del contrafort de l'oest ne salta una cascada bellíssima en forma de cabellera, Verdaguer Exc. 22.—d) Desprendre's, separar-se sobtadament una cosa del cos o lloc on estava adherida. La llar de la pàtria atiy | y en les espurnes que hi salten | noves estrelles somiy, Aguiló Fochs foll. 103. Y el cor que debatega del pit me vol saltar, Collell Flor. 35. Saltar algú d'un lloc, d'una col·locació: esser acomiadat d'aquell lloc o col·locació, perdre'l.
|| 2. (en llenguatge familiar) Arribar-se, anar fins a un lloc en poc temps, amb poc esforç; cast. llegarse. Heu d'entendre que salto a l'Argenteria y li compro un anell, Vilanova Obres, xi, 90. Vull saltar-me'n a la font, Ruyra Parada 68.
|| 3. fig. Respondre d'improvís o interrompent. Salta un'altra al traués ab tal rahó, Somni J. Joan 308. Més me l'estimaria de carn...—saltava un altre xicot, Caselles Mult.39. Saltar damunt, a algú: dirigir-li la paraula increpant-lo o contradient-lo enèrgicament.
|| 4. fig. Saltar a la vista: oferir-se sobtadament i clarament a la vista, al pensament.
II. tr.
|| 1. Passar per damunt una cosa fent un salt. Feu-li saltar cèquies, Flos medic. 23 vo. Una finestra sallí, Milà Rom. 109. Quan troba un còrrec famolenc, lo salta, Canigó ii.
|| 2. Escometre violentament, assaltar. Los pagesos... prenen castells, degollen senyors, salten los camins, doc. segle XV (Geogr. Barc. 510).
|| 3. Cobrir el mascle a la femella. Saltar lo animal mascle la femella, Torra Dicc.
|| 4. fig. Ometre una cosa passant directament de la que la precedeix a la que la segueix. «Hem de saltar aquesta lliçó perquè el mestre no la demana».
III. Nom de diversos jocs.
|| 1. Saltar: joc consistent a saltar una corda que volta (occ., val.); cast. la comba.
|| 2. Saltar i parar: joc de passagims, o sia, en què un jugador es posa acotat i els altres el salten segons certes regles (Ripoll, Olot, Gir., Barc., Ulldecona). A Mallorca s'anomena «a la una salta la mula».
|| 3. Salta Miralta: cançó que es recita a un infant mentre el fan saltar damunt els genolls: «Salta Miralta, | trenca una galta; | trenca una dent, | que Nostre Senyor te'n darà cent» (Vic). Hi ha variants, que s'apliquen també al moment en què una criatura menuda salta o puja un escaló o un altre desnivell: «Salta Marralta, | trenca una galta, | trenca una dent, | Sant Pere cent» (Rupit); «Salta pidralta, | trenca una galta; | salta minyó, | un cop de bastó» (Verges).
    Loc.—a) Saltar com un cabrit, o com una cabra, o com un llagost: saltar amb gran agilitat.—b) Estar a la que salta: estar atent per a aprofitar qualsevol ocasió.—c) Saltar a la garba: impugnar molt fort a algú (Puigcerdà).—d) Tant és saltar com córrer: es diu per indicar que una cosa serà de tal o tal manera, tant si es pren una actitud com una altra.—e) Salta, borni, que hi ha un rec: es diu per indicar que hi ha un mal pas o que s'acosta un moment de perill (Empordà, Garrotxa).
    Refr.—a) «Saltant En Tibau, salta tothom»: significa que un home tot sol no necessita estar a mercè del que fan els altres, perquè, si ell està bé, pot dir que ja hi està tothom (Verges).—b) «Cabra avesada a saltar, salta i saltarà»; «Peus avesats a saltar, no saben caminar» (o «no saben segurs estar»): significa que els costums inveterats són difícils de desarrelar.
    Fon.: səɫtá (pir-or., or., bal.); saɫtá (occ.); saɫtáɾ (val.).
    Etim.: del llatí saltāre, mat. sign. I.