DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATSALTIRI o SALTERI (i ant. escrit psaltiri o psalteri). m.: cast. salterio.
|| 1. Recull de salms; el llibre de l'Antic Testament que conté els 150 salms de David. Tants [versos] com psalms ha | en lo psaltiri, Sermons SVF, ii, 254. Lo rey Daviu en son psaltiri, Spill 12709. Lo psalm davídic del psalteri vola, Verdaguer Idilis.
|| 2. Part del breviari que conté les hores canòniques de tota la setmana llevat de les lliçons i oracions. Manà als qui no eren missa cantans que diguessen lo saltiri per nós, Jaume I, Cròn. 539. Un saltiri vell y una consueta vella, doc. a. 1490 (arx. parr. de Savellà). Un saltiri feriat ab las cubertas negres, doc. a. 1450 (Hist. Sóller, ii, 788). Digne d'un antic salteri, Riber Sol ixent.
|| 3. Rosari complet, que consta de quinze desenes amb 150 avemaries. Mil paternostres ni vint saltiris, Spill 5772. Solen passar el rosari o es saltiri, tot fent feina, Alcover Cont. 103. a) Rosaris, conjunt de grans enfilats que serveix per a contar les avemaries del rosari. Dos saltiris de lignum àloes, doc. a. 1515 (Miret Templers 572). Hun saltiri d'or ab set senyals smaltats de burell ab la medalla d'or al cap del saltiri, Inv. Eixarch 1517. Setze saltiris de fust e de vidre, doc. a. 1529 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Huns saltiris de os, blanchs. Item una capseta ab saltiris o collerets, doc. a. 1560 (mat. arx.).
|| 4. Antic instrument musical compost d'una caixa harmònica plana en forma de trapezi amb un sistema de cordes disposades en sentit horitzontal i el nombre de les quals oscil·lava entre quatre i deu o més de deu, i podien esser senzilles, dobles, etc. Un sturment de fust appellat saltiri, ab cordes de fil de lautó, Inv. Anfós. V, 176. E l'instrument... ha nom saltiri, fet de deu cordes, Spill 12710. Encontraràs gran companyia de prophetes... e deuant ells psaltiris e simphonies e molts altros sturments, Serra Gèn. 99. Axí saltiri és dit decacordi, quasi deu cordes consonants, Curial, iii, 1. a) fig., Ésser o objecte que produeix veus molt harmonioses. Adéu, alats salteris, aucells que em despertàreu, Atlàntida vi. Tot el cel era un psalteri, Ruyra Parada 63.
Etim.: del llatí psalterium (< grec ψαλτήριον), mat. sign.