DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SANAR v.
|| 1. tr. Donar la salut; guarir; cast. sanar, curar. Que us venga en plaer que vós sanets e guarescats mos ossos e mes polpes, Llull Cont. 23, 29. Ve passió de ira contra caritat e justícia, qui sanen e guarexen volentat, Llull Int. 346. Sana'm la mia filla, Quar. 1413, 85. Que la tua mà poderosa e piadosa guaresca e sane en mi totes aquestes langors, Oliver Exc. 70. Tocada la orella d'aquell, sanà-la-hi, Evang. Palau. Qui garist e sanest lo mesell ab la tua paraula, Eximplis, i, 51. Aquell qui sana les amorroydes antigues, Cauliach Coll., pròl.
|| 2. intr. Recobrar la salut; deixar d'existir un estat morbós; cast. sanar, curarse Fallint la matèria de hon se nodreix, | defall lo voler hi sana la plaga, Proc. Olives 1799.
|| 3. tr. Castrar (or., occ., val., bal.). Se deuen vendre... porcs e truges, sanades tan solament, Cost. Tort. IV, xvi, 1. Carn de porcella sanada e porch mesell, doc. a. 1313 (BABL, xii, 379). No gos vendre moltó collut per sanat ho per prim, doc. a. 1434 (BABL, xi, 321). No gos vendre a menut carn salada de truja qui no sia sanada, Mostassaf 136. Les dones, quan trapen marit vei, fan com les goces am los cans sanats, que'ls malmeten a queixalades, Massó Croq. 29.
|| 4. tr. En la indústria surera: a) Treure part de suro d'un carrac empetitint-lo sense necessitat o deixant-lo fallat.—b) Treure una pelura excessivament gruixuda fent quedar el tap a una mida més petita del que podria esser (Empordà).
    Fon.: səná (or., bal.); saná (occ.); sanáɾ (val.).
    Sinòn.:— || || 1, 2, guarir, curar, adobar, apanyar;— || 3, arreglar, capar.
    Etim.: del llatí sanare, mat. sign. ||1. L'accepció || 3 s'explica per l'efecte de mitigació de l'apetit sexual produïda per la castració (la mateixa evolució semàntica es troba en l'ús de arreglar = castrar).

2. SANAR adj.:
V. senar.