DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SARMENT f. o m.
Branca de cep; cast. sarmiento. Ell viu al cap de la casa dos lits qui eren de serments, Llull Blanq. 15, 3. En març deuria esser estada podada aqueixa serment, Metge Somni iv. Aquesta sarment a sabor un poc amarga, Medic. Part. 56. Ferí's ab una serment en l'uyl, Eximplis, ii, 88. A l'arc del porxe la sarment s'enrinxa, Canigó x.
    Refr.—a) «Llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment»: anomena quatre coses de la millor qualitat.—b) «Foc de sarments, foc de turments» (Segarra, Urgell).—c) «De mal cep, no pot sortir bon sarment».—d) «Curta sarment, verema llarga».
    Fon.: səɾmén (or., eiv.); saɾmén (occ.); səɾmént (mall., men.).
    Var. form.: eixarment.
    Etim.: del llatí sarmĕntum, mat. sign.