Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  senalla
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SENALLA f.
|| 1. Recipient fet de palma o d'espart, més ample de boca que de baix, quasi tan alt com ample de boca, que serveix per a contenir i transportar terra, fems, comestibles, etc. (Berga, Tremp, Balaguer, Urgell, Les Garrigues, Penedès, Camp de Tarr., Bal.); cast. espuerta, cenacho. Hi ha llocs, com Barcelona, Ulldecona, etc., on s'anomena senalla si és de palma i cabàs si és d'espart. Dix al ortolà que li donàs sa sanalla en què portaua los fems, Llull Felix, pt. i, c. 8. No sia negun reuenedor qui gos comprar... ni sàrries, ni senayles, doc. a. 1299 (BABL, xii, 202). Una senaya de mija quartera per mostra a fer, Mostassaf 22. Evitar de dir... sanaya per dir cabàs, Pau Regles 211. Dos cabassos o sanallas bonas, doc. a. 1546 (Alós Inv. 49).Senalla de clotar: la que és ampla i relativament baixa i serveix per a traginar terra quan fan clots. Senalla farinera: la que és alta i un poc estreta de dalt, i serveix per a rebre la farina quan cau del molí.
|| 2. Cabasset d'espart molt menut, dins el qual, en dur el pa al forn, les dones posen la farina que escampen damunt el taulell perquè el pa no quedi adherit a la fusta (Vinaròs).
|| 3. Allò que es compra a la plaça o mercat de queviures (Palma).
|| 4. Allò que cap dins una senalla; senalla plena; cast. espuerta. A senalles: en gran quantitat. N'hi ha una senalla: es diu d'una gran quantitat de coses menudes.
Senalla: llin. existent a Barcelona.
    Fon.:
sənáʎə (Barc., Camp de Tarr.); senáʎɛ (Tremp, Balaguer, Urgell); senáʎa (Ulldecona, Vinaròs); sənáјə (Mall., Eiv.); sənáə (Men.).
    Intens.:
—a) Augm.: senallassa, senallarra.—b) Dim.: senalleta, senalletxa, senalleua, senallina, senallona, senalló.—c) Pejor.: senallota, senallot.
    Etim.:
incerta; probablement del llatí cenacŭlum, ‘graner’, d'on s'hauria desplegat el significat de ‘recipient per a tenir o transportar grans’ (cf. Corominas DECast. i, 758).