DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOBREPUIG m.
|| 1. Acció de sobrepujar; augment sobre la quantitat normal; cast. aumento. Encara que el sobrepuig del lloguer gravés de sensible manera el pressupost, Pons Auca 111. Una llarga cara sarcàstica, allargada encara més amb el sobrepuig d'un immens barret punxagut, Ruyra E-Ch 107. E fer-les-hi no li representa un greu sobrepuig de feina, Cost. Cat. i, 32.
|| 2. Guany en un negoci; saldo favorable d'un balanç (Valls); cast. superávit. «Enguany no hi ha sobrepuig».
    Fon.: soβɾəpúʧ (or.); soβɾepúʧ (occ.).