DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOLAPA f.
|| 1. En l'obertura anterior d'una peça de vestir (com casaca, americana, sobretot, etc.), la part de la vora que es doblega cap a fora sobre la mateixa peça deixant sense cobrir una part del bust; cast. solapa. Un clavellet roig a la solapa de la levita, Pons Com an. 87.
|| 2. Porció lateral de les cobertes o sobrecobertes d'un llibre, que es doblega cap a dintre i serveix com a reforç i per a imprimir-hi propaganda, noticiaris, etc.; cast. solapa.
|| 3. nàut. Regala; bordó de fusta que corre de proa a popa i al costat de la cinta d'una embarcació; cast. regala.
|| 4. fig. Dissimul, manera d'obrar astuta i enganyadora; cast. solapa.
|| 5. fig. Tupada o renyada forta (Mall.). «Li han donat una solapa!»
|| 6. m. Fartó, home molt menjador (Tortosa); cast. tragón. «És una solapa, s'ho menjaria tot!»
    Fon.: sulápə (or.); solápa (val.); solápə (mall.); ʃulápə (men.).
    Etim.: del cast. solapa, mat. sign., que és un compost de lapa, mot d'origen incert (cf. Corominas DECast, s. v. lapa IV).