DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SORNEGUER, -ERA adj.
|| 1. Que obra o parla calmosament, amb massa lentitud; que es mou o es fa massa lentament; cast. calmoso, cachazudo. «Qui és sorneguer, que no es fiqui en negocis». Sol sorneguer: sol tapat, mig amagat de núvols o de boira. Professó que passa y va passant pausada, sornaguera, Mestres Est. 59. Sorna o sornaguer: V. Fleumàtich, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Irònic i dissimulat malèvolament; cast. irónico. Amb els seus desdenys sorneguers, Víct. Cat., Ombr. 58.
    Fon.: suɾnəɣé (or.).
    Etim.: derivat de sorna.