DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATSUBLIM adj.
Altíssim; que per la seva elevació desperta una emoció profunda i indescriptible; cast. sublime. Fill del sublim e potentíssim príncep, Flos medic. 109. Barrejem nostra veu al sublim càntich, Cases A., Poes. 52. Formant un august concert de sublim grandesa, Rosselló Many. 179.
Etim.: pres del llatí sublīme, mat. sign.