DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SUBTIL adj.
|| 1. Molt prim; de molt poc gruix; cast. delgado, sutil. E'ls raen ab vidre subtil les galtes e'l coll, Metge Somni iii. Aquell qui ha subtil cara és de molts pensaments, Albert G., Ques. 87 vo. Quan veuen les altres ab trajos subtils, Viudes Donz. 242. Una petita llauna de plom molt subtil, Agustí Secr. 183.
|| 2. Petit, de molt poc volum; cast. menudo. Les parts subtils penetren al pulmó, Albert G., Ques. Altra manera de farina molt blanca y molt suptil que se diu amidó, Agustí Secr. 89.
|| 3. Lleuger, molt poc dens; cast. sutil, ligero. En les vapors qui són caldes e subtils, Llull Felix, pt. iv, c. 10. Lo vi amerat és molt més subtil, Albert G., Ques. 14. Entre subtils perfums, Riber Sol ixent 81.
|| 4. Molt elevat o difícil de distingir, d'entendre o de realitzar; cast. sutil. Dix que de sancta Trinitat hom no devia preicar, car tant és subtil cosa que hom no la pot entendre, Llull Sta. Mar. 51. Com lo capdillo veu fer tan subtils e artizades obres a Tirant, staua lo més admirat home del món, Tirant, c. 294.
|| 5. Agut, penetrant, que distingeix (mentalment o sensualment) coses o matisos molt fins i difícils; cast. sutil. Que son enteniment pusqués esser subtil e dictar los libres de philosophia, Llull Felix, pt. iii, c. 2. No era signifficada ab les subtils rahons per les quals mils és demostrable, Llull Gentil 4. Les dones..., per ço com naturalment són subtils, entenen e saben moltes coses primament e fort tost, Metge Somni iv. Hauia molt nauegat y era molt subtil e valentíssim mariner, Tirant, c. 86.
    Var. ort. ant.: sobtil (Llull Arbre Sc. ii, 175; Ausiàs March cxii); soptil (Muntaner Cròn., c. 291); subtill (Febrer Par. xxxii, 51); soptíll (Flos medic. 125).
    Var. form. ant.: sotil (vegeu aquest article).
    Intens. superl.: subtilíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí subtīle, mat. sign.