Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sustentar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SUSTENTAR v. tr.: cast. sustentar.
|| 1. Sostenir, suportar sobre si una cosa evitant que caigui. a) En sentit material. Sia lo nas sustentat, Cauliach Coll., iii, 2.a, 1. Les bigas que sustentan las campanas de les hores, Rúbr. Bruniquer, v, 72.—b) En sentit figurat o immaterial. Per son esser és tot altre esser esdevengut e sostentat, Llull Amic e Amat, met. 304. Són les parts de les substàncies sustentades, Llull Arbre Sc. i, 123. La paraula sola, viva i morta d'ella mateixa, en ella pura sustentada, Vidal Mirall 54.
|| 2. Sostenir amb l'aliment necessari; mantenir fornint de l'aliment necessari. En axí con és menjar e beure per sostentar vida corporal, Llull Int. 349. Per fam dels pubills o dels adults que en altra manera no's pusquen sustentar, Cost. Tort. V, vii, 12. Moltes persones qui viuen y sustentan llur casa y família de la art de la música, doc. a. 1599 (Col. Bof. xli, 375). Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta, Costa Poes. 44.
    Etim.:
pres del llatí sustentare, mat. sign.