Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. tamboret
veure  2. tamboret
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TAMBORET m.
|| 1. Tambor petit; cast. tamboril. Ab lurs tamborets e ab lurs esturments comensaren a cantar, Serra Gèn. 70.
|| 2. Tamborer petit; cast. tamborcillo. «Tamboret, si vas a França, | pujaràs dalt del tambor, | i veuràs a Pepa-Amàlia | com s'arregla el mocador» (cançó pop. de Xàtiva).
|| 3. Roda o politja cilíndrica i de molt de gruix; cast. tambor.
|| 4. pl. Caminadors (Calasseit, ap. ALC, c. 433).
|| 5. Paramola de popa d'un llaüt.
|| 6. Cadascun dels taulons grossos de figura rodona que es posen al cap d'avall de l'arbre d'un vaixell; cast. tamborete (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 7. Peça formada d'una planxa gruixuda de ferro que porta dos forats: un a la cara de popa, quadrat, que encaixa amb l'espiga d'un arbre o masteler, i un altre a la cara de proa, rodó, pel qual passa el masteler que és continuació del que hem dit abans; cast. tamborete.
|| 8. Seient individual sense respatlla, o escambell per a posar els peus; cast. taburete. Tamboret, espècie de seti: Haec Sedecula, Dorsi et cubitalis expers sedecula, Lacavalleria Gazoph. Tamborets de llinyol, una lliura, Capit. Iuiça 71. Recalant sempre en el tamboret d'aquell piano, Oller Febre, i, 186.
    Var. form.
(del || 8): taboret (Tres taborets de fusta de noguer, ab son setial e respallera de cuyro, doc. a. 1644 ap. Aguiló Dicc. iii, 19; Les Duquesses... posaven els peus en taburets de seda, Vidal Mirall 109); tabulet (S'assegué sobre el tabulet de director, Vidal Mem. 27); timburet.
    Fon.:
(en l'accepció || 8): təmbuɾέt (pir-or., or.); tambuɾét (Ll., Urgell, Gandesa); təmbuɾə́t (Eiv.); təβuɾέt (Ribesaltes); taβuɾét (Ulldecona, País Valencià); təβuɾə́t (Palma, Eiv.); təβulə́t (Manacor); timbuɾə́t (Ciutadella).
    Intens.:
—a) Augm.: tamboretàs, tamboretarro.—b) Dim.: tamboretet, tamboretetxo, tamboretel·lo, tamboreteu, tamboretó.—c) Pejor.: tamboretot.
    Etim.:
derivat dim. de tambor.

2. TAMBORET m.
Carro de trabuc (Empordà, St. Hilari SC).
    Etim.:
derivat de tombar, amb el radical modificat per analogia de tamboret art. 1.