DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TASCA f.
|| 1. ant. Prestació agrària que es pagava a més del delme i que solia consistir en l'onzena part dels fruits; cast. tasca. Fa VIII dr, a Nadal a la un ay, e a l'autre una mesala més, e tascha, e un feys de pala, Capbr. Ribes 1283 (RLR, iv, 53). Tascha de racimos, doc. a. 1269 (Monsalvatje Not. Hist. xii, 215).
|| 2. Treball assenyalat per a fer, o que algú té obligació de fer; cast. tarea. Plor e dol, despit dan e turment | és mon loguer, mon iornal e ma tasca, Martí Garcia (Cançon. Univ. 224). Donar tasca a algú: assenyalar-li el treball que ha de fer. Prendre tasca: encarregar-se o obligar-se a fer un treball determinat. Abans de trencar es dia ja havien acabada sa tasca, Ignor. 30. a) A tasca: a preu fet, a tant per quantitat de feina feta.
    Fon.: táskə (or., bal.); táska (occ., val.); tásсə (Palma, Manacor, Pollença).
    Etim.: del llatí medieval taxa, ‘assenyalament de quantitat’, canviat per metàtesi de tacsa en tasca.

2. TASCA f. ant.
Barra de sorra a l'entrada d'un port, segons Aguiló Dicc. Alguns entenen que les tasques de la mar sia dita plaja, doc. a. 1390 (Capmany Mem. ii, 182). Los hòmens nostres destres en la mar meteren la dita nau dins les tasques, Pere IV, Cròn. 343. Com veeren que àls no podien fer, tirà's lo dit hostol de Castella fora les tasques, e allí reposaren tota la nit, Pere IV, Cròn. 344. La primera caxa del port e moll qui's construeix en la plaja de aquesta ciutat se assigué en lo ferm de la tascha, Déus gràcies, doc. a. 1439 (Ardits, i, 395). Se acalà ab la sua real galera dessà la tasqua ab les altres galeres, doc. a. 1507 (Ardits, iii, 204).

3. TASCA f.
Sac menut (Guilleries), segons Aguiló Dicc.).

4. TASCA f.
Taverna o botiga (en llenguatge d'argot); cast. tasca. Molt serà que, si no ha sallat, no el trobi en alguna tasca, Vallmitjana La Xava 356 (BDC, vii, 61). També té el significat de casa, com en aquesta frase: Aquesta araig he sallat de la tasca: Aquesta nit he sortit de casa, Vallmitjana Crimin. 65.