DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TERRABASTALL m.
|| 1. Pis superior, sota teulada, d'una casa de pagès, destinat a guardar-hi herba i que serveix també per a dormir-hi els mossos, car és fresc a l'estiu i molt calent a l'hivern (Alt Empordà). Anaven a dormir en un cos d'edifici separat que servia d'estable i en el que hi havia guarnit un terrabastall fet de bons troncs de faig, Massó Croq. 73. Una escala de fusta que conduïa a un terrabastall, sobre el que hi havia una màrfega, ibid. 89. Se sol entrar al terrabastall des de fora amb una escala de fusta accessòria, de manera que, traient-la, queda el terrabastall aïllat i inaccessible (Amades Past. 120).
|| 2. Soroll fort de cosa que cau, de coses que es topen repetidament, de cops forts entre persones o coses (Conflent, Ripollès, Garrotxa, Empordà, Lluçanès, Plana de Vic, Solsona, Cardona, Urgell, Lleida, Penedès); cast. zaparrazo, zaparrada, estruendo. Lo torb... traboca les cabanyes..., capola els troncs dels arbres..., a feixos estimbant-los amb fort terrabastall, Canigó vii. Semblant terrabastall el movien el galejar dels fadrins i el tocar de la música, Santamaria Narr. 115. El balcó s'obre amb terrabastall, Espriu Lab. 105.
    Var. form.:—a) En l'accepció || 1: terrabastal, bastarral, barrastral;—b) En l'accepció || 2: sarrabastall, sarabastall (Son horrorós sarrabastall s esmortia allunyant-se, Pascual Tirado, ap. BSCC, iv, 35; Vei caure el pi més alt i vell del bosc, gemegant i fent un gros sarrabastall, Lluís Rec. 62).
    Fon.: tərəβəstáʎ, tərəβəstáј (or.); teraβastáʎ (Urgell); taraβastáʎ (Ll.); saɾaβastáʎ (Tortosa, Ulldecona, Maestrat, Calasseit, Cast.); sarabastáʎ (Maestrat, Cast.).
    Etim.: molt fosca. Sembla un mot de formació imitativa del soroll fort i insistent, i en aquest cas caldria considerar que l'accepció || 2 seria l'originària. Però també és possible que el sentit primitiu sigui el || 1, a base d'una composició de terra amb un element imitatiu. Les formes bastarral i barrastral semblen efecte d'un creuament amb barra.