DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TERRENAL adj.
Pertanyent a la terra (en contraposició a celestial o espiritual); cast. terrenal. Amen més les coses terrenals que les coses espirituals, Llull Int. 314. Les VII planetes qui són corsos celestials e gouernen e ordonen los corsos terrenals, Llull Cavall. 4. La sua terrenal honor, Curial, ii, 103. El vell Tobias Comes, podrit de béns terrenals, Espriu Lab. 82.
    Fon.: tərənáɫ (Barc., Palma); terenáɫ (Val.).
    Var. ort. ant.: terenal (Hom. Org. 3; Graal 87); teranal (Graal 106).
    Etim.: derivat del llatí terrēnus, mat. sign.