DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TESTA f.: cast. testa.
|| 1. Cap d'una persona o d'un animal. Havia levat son elme de sa testa, Llull Blanq. 64. Giraven les testes als cavalls, Desclot Cròn., c. 138. Uos daré de la espaa per la testa, Jaume I, Cròn. 32. Totes porten... lurs testes de flors cenyides, Turmeda Diuis. Jo un roc no tinc on reclinar la testa, Verdaguer Idilis. Apareix tot seguit la testa d'una dona, Ruyra Parada 18. May, donchs, vensuda dobleguem la testa, Salvà Poes. 20. a) Imatge del cap, en pintura. Paguí a'n Francesch Comes, pintor, per dues testes que pintà del rey e duch d'Anglaterra, doc. a. 1395 (BSAL, ii, 108).—b) El cap considerat com a residència del pensament. Esser una gran testa: esser una persona de gran intel·ligència. Tenir mala testa: tenir mal cap, esser poc intel·ligent o fer mal ús de l'enteniment. Perdre la testa: perdre el seny. Misteri fon tan alt que testa flaca no'l ha iamay entès, Trobes V. Maria [134]. Home de dura testa y avesat de menyspresar los déus, Alegre Transf. 71. L'abim l'atreia; perdia la testa, Massó Croq. 80. «Del món ses testes més fines | m'han enviat un paper, | que no em cas fins l'any qui ve, | que daran, per un dobler, | vint-i-cinc querns de fadrines» (cançó pop. Mall.).—c) El cap considerat com a símbol de la persona, de l'individu. Li daré V besans de cada testa d'ome e de fembra, Jaume I, Cròn. 74. Encara deu hauer de quascun serrahí qui's vena mig besant per testa, Consolat, c. 329.—d) El cap considerat com a sinònim de vida. Per ma testa!, Desclot Cròn., c. 152. Sobre la testa d'algú: amb la garantia de la seva vida. Que él se fiu e venguen sobre la mia testa de tornar saus y segurs, Jaume I, Cròn. 76. Que exissen saus e segurs sobre lurs testes, ibid. 119.
|| 2. Frontal o cara anterior d'una cosa. Testa del tap o del suro: el cap del tap o de la peça de suro. Testa d'una biga, d'un tauló, post, etc.: cadascun dels dos extrems d'una biga, tauló, post. Testa d'una bóta, d'un barril: la part de dalt i de baix d'un d'aquests recipients, i el cèrcol que hi va posat. Posar (clavar, soldar, etc.) dues coses a testa, o per testa, o testa per testa: posar-les de manera que l'extrem d'una amorri a l'extrem de l'altra. Quatre testes de bigotes, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 413).Testa d'una embarcació: el nivell de la coberta en el buc. Testa o penal: la paret lateral d'una casa, perpendicular a la frontera o façana (val.).
    Refr.—a) «Per una festa, se romperen sa testa»: significa que sovint per fer ostentació s'arruïnen.—b) «Si vols esser Papa, fica-t'ho a la testa»: vol dir que la voluntat ferma aconsegueix coses difícils.
    Fon.: téstə (or., bal.); téstɛ, tésta (occ., val.).
    Etim.: del llatí tĕsta, mat. sign.