DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TIMBAL m.
|| 1. Instrument de percussió consistent en una caixa cilíndrica, de fusta o de metall, que té per bases dues pells tibants; cast. bombo, atabal. Sonen clarins y trompetes, sonen pifres y timbals, Camps i F., Poes. 73. Un dolç virolai en resposta al redoble del timbal de la guerra, Bartra Evang. 126.
|| 2. Núvol petit i que fàcilment es desfà (Costa de Llevant, Costa de Ponent, ap. BDC, xviii, 306).
    Etim.: d'un creuament de l'àrab tabal, mat. sign., amb el llatí tympănum, ‘alduf’.