DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TIRANT adj. i subst.: cast. tirante.
I. adj.
|| 1. Tibant, estirat. Los neruis... qui estauen tirants, Eximenis II Reg., c. 16. Done'm aqueix altre [vel] pus curt, e fe'l estar pus tirant que aquell que tench al front, Metge Somni iii.
|| 2. Dur, mancat de la mollesa que ha de tenir quan és madur (val.). «Per sant Jaume no es pot encara menjar raïm, perquè està tirant».
II. m. Objecte que es sotmet a una tracció, sia per a estirar, sia per a evitar la separació de dues coses que tendeixen a separar-se.
|| 1. Biga horitzontal que serveix de suport a les altres. Trametem-vos XX fusts, ço és, IX dobleres, IX carretades de dos tirants, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 524). Per rahó e preu de quatre tirants de larch XXXVI o XXXVII palms, a obs de les obres de la torra, doc. a. 1440 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 2. Biga horitzontal que uneix i manté immòbils dues parets paral·leles que tenen tendència a desplombar.
|| 3. Peça curta de fusta o de metall que amorra per un cap a una biga o sostre i per l'altre a una paret per reforçar llur unió.
|| 4. Cadascun dels dos braços que en el teler mecànic uneixen els colzets de l'arbre superior amb els muntants sostenidors de les taules per comunicar-los un moviment oscil·latori.
|| 5. Corda revestida de cuiro que va des del collar de la bístia que tira a carro fins a la part anterior d'aquest. Especialment: a) pl. Cordes revestides de cuiro amb què es lliguen entre si o al cap de vares els animals que van davant de l'escaler (or., occ.).
|| 6. Corda que es lliga darrera el carro per estirar aquest en direcció contrària a la que segueix quan es baixa un pendent molt pronunciat i es tem que el vehicle pugui atropellar l'animal que el tira.
|| 7. La corda que va de la cameta al coixí del coll de l'animal, passant-li per sota el ventre, al costat de l'animal oposat al del camatimó, perquè la bèstia tiri millor pels dos costats del coll (Montblanc, ap. BDC, xi, 94).
|| 8. La part dels guarniments de la cavalleria que arrossega les peces de fusta que han d'enraiar-se i a la qual va unida la cadena de badall que estaca les peces o bigues (BDC, xx, 212).
|| 9. Cadascuna de les llargues corretges que agafen el matràs on s'agafa la sirga per estirar el llagut (Mequinensa).
|| 10. Corretja amb què es subjecten els estreps a la sella en no voler que pengin.
|| 11. Cadascuna de les barretes de ferro que reforcen la truja de la campana i la subjecten amb la creu (Xàtiva).
|| 12. pl. Corretges o vetes que passant per damunt les espatlles serveixen per a sostenir els pantalons.
|| 13. pl. Vetes que passen sobre les espatlles i sostenen la camisa imperi.
|| 14. Ansa feta de tela forta, que, cosida a la part superior i posterior d'una bota, serveix per a calçar-la més fàcilment.
|| 15. Espigó de l'arada (Empordà, Pla de Bages).
|| 16. Espigó del carro de parell (Garrotxa, Barc.).
|| 17. Estaca de la barana del carro, sobretot l'estaca de ferro.
|| 18. Donar un tirant a la roda: ajustar el cèrcol a les corbes de la roda del carro quan la roda ha minvat i el cèrcol li ve balder.
    Fon.: tiɾán (or., occ., eiv.); tiɾánt (val., mall., men.); en l'accepció || 12, əstiɾáns (men.).

2. TIRANT m. ant.:
V. tirà.

3. TIRANT topon.
Gran alqueria antiga, avui dividida en Tirant Vell i Tirant Nou, situada a la part Nord de l'illa de Menorca, prop del poble de Fornells.
    Etim.: probablement de l'àrab ṭirān, ‘bous’ (plural de ṭawr).