DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TIRS m.: cast. tirso.
|| 1. Bastó guarnit d'heura i fulles de parra, que era emblema del déu Bacus. Blava Mediterrània de transparents veremes, | alça'ns el llor i el tirs, Bartra Evang. 86.
|| 2. Inflorescència raïmosa fusiforme. Sostenia una vergueta com el tirs d'un lliri d'aigua, Vidal Mem. 12.
    Etim.: pres del llatí thyrsus, mat. sign.

2. TIRS
Nom propi d'home; cast. Tirso. a) topon. El Pla de Sant Tirs: poble de l'Alt Urgell.
    Etim.: pres del llatí Tyrsus, nom d'un màrtir espanyol del segle III.