Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tractar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRACTAR v. tr. o intr.: cast. tractar.
|| 1. ant. Manejar, tocar materialment. O beneyts hulls, mans, brazos e mamelles | que dignament ver Déu e hom tractaren, Trobes V. Maria [141]. Sancta Anna sentia contínues consolacions... tocant e tractant aquella excellent filla, Villena Vita Chr., c. 3.
|| 2. Manejar negocis, assumptes a resoldre; ocupar-se'n. Si hom ha a tractar d'alguns negocis necessaris, Llull Cont. 317, 2. Fatigat estic e enujat de posseir e tractar los béns temporals, Llull Blanq 4, 9. Les quals XXXVII persones... facen tracten et ordonen tots los negocis et afers del dit sindicat, doc. a. 1384 (Col. Bof. viii, 229). Los reys... no tractarien degudament los negocis del regne, Egidi Romà, i, 3a, 5. Tractar mercaderia: Commercor, Nebrija Dict. Especialment: a) Comerciar, dedicar-se a la compra i venda, sobretot de fruits o de bestiar. Tractar y entendre en coses de bestiar: Facere pecuariam. Pou Thes. Puer. 30. «Aquest home tracta en taronges».
|| 3. Tenir contacte personal amb algú, comunicar-s'hi, conversar-hi. a) tr. En aprés tractant lo dit principal fou-li feta una injúria, Genebreda Cons. 98. Molts d'aquells malanats l'havien tractat, Roq. 6.—b) Amb el complement introduït per la preposició amb. Dits vicaris no conversen ni tracten ab los altres capelans, doc. a. 1564 (Segura HSC 201). No en saps, de tractar amb persones de suposició, Vilanova Obres, iv, 30. També es pot usar com a refl., amb la mateixa preposició. Està clar que en té, de principis! Com que només se tracta ab gent de braç alt, Vilanova Obres, iv, 33.—c) recípr. «Amb aquest som parents, però no ens tractem». Honestament | ells se tractaren, Spill 11235. Se tractaven y volien com a bons parents, Guinot Capolls 16.
|| 4. a) Tenir relacions amoroses, festejar (Empordà, Pineda, Penedès). «El noi i la teva filla han començat joves a tractar-se».—b) Tenir relacions sexuals il·lícites. Sots quin arbre los sorprengueres tractant ensemps?, Eximenis Lux. 30.
|| 5. Procedir de tal o tal manera envers algú. Que'ls infants... sien regits per persones qui'ls tracten evangèlicament, Arnau de Vilanova (ap. Menéndez Pelayo Heter. i, 749). Ab sobirana honor la trachtarets, Valter Gris. 4. Deuen esser tractades sens pietat, Tirant, c. 334. Los impiadosos qui furiosament e inhumana tracten son prohisme, Villena Vita Chr., c. 45. De quina manera tracten es forasters que hi van de passada, Ignor. 17. Mal tractar: tractar malament (V. maltractar). Ab vostre parlar l'aveu mal tractat, Proc. Olives 482. Tractar-se bé: donar-se bona vida, menjant bé i divertint-se. a) per anal., Procedir de tal o tal manera envers d'una cosa inanimada. «Aquest piano ja no sona bé, perquè l'heu tractat malament».—b) Sotmetre un malalt o una malaltia a tal o tal sistema curatiu. Un curandero... la tractava ab oracions, Ruiz Novel.—c) Sotmetre una substància a l'acció de tal o tal agent. «Aquest metall no es pot tractar amb qualsevol àcid».
|| 6. Donar tal o tal qualificatiu (bo o dolent) o tal o tal títol de cortesia. Per tractar-vos d'animal, | arri! diu a la somera, Flor d'Enam. 36. Ell me ha tractat de lladre: Me latronem appellavit vel compellavit, Lacavalleria Gazoph. No podien dar passada a que sa pobrea les tractàs de vostè com a unes mossonetxes, Roq. 38. Diga-m'ho, ara, que em tractes de ximple, Vilanova Obres, xi, 21.
|| 7. Parlar amb algú per acordar quelcom, per arribar a un resultat, a una decisió conjunta. a) intr. Trametés missatge qui ab ells tractàs de pau, Muntaner Cròn., c. 173. Los de Murvedre tractaren tots dies ab los de València, Pere IV, Cròn. 272.—b) tr. amb complement directe nominal o pronominal. Sobre aquelles paraules que foren tractades e acordades d'amdues les parts, Jaume I, Cròn. 2. Que molt mills se tractaria la pau en treves, Muntaner Cròn., c. 169. Foren tractats parlaments entre lo senyor infant e'ls capitans, Pere IV, Cròn. 43. Concili... per tractar la subvenció demanada, doc. a. 1398 (Miret Templers 456). A molt gran cautela se tractaua lo casament, Paris e Viana 14.—c) tr. amb complement directe verbal introduït amb la conjunció que. Com hi fom, tractam ab los administradors... que'ns consentissen quatre galeres, Pere IV, Cròn. 124. ¿No tractàrem vós y jo que havien de posar cabres dins es lloch? Ignor. 43.
|| 8. ant. Intentar, procurar, sobretot entre alguns o molts. a) amb complement directe nominal o pronominal. Los jueus havien tractada la passió de Jesu Christ, Llull Blanq. 71. Per açò fo en volentat que tractàs la mort del rey, Llull Felix, pt. vii, c. 6. Si algú... tractave mal ni dampnatge contra lo senyor comte, doc. a. 1342 (Priv. Ordin. Valls Pir. 213).—b) amb complement directe verbal introduït per la conjunció que. Volch tractar a totes passades que l'aurifany fos rey, Llull Felix, pt. vii, c. 3. Que de tot en tot tractassen que ell hagués per muller la neboda del emperador, Muntaner Cròn., c. 199.—c) amb complement directe introduït per la conjunció com. Jo tractaré com aucia lo bou, Llull Felix, pt. vii, c. 5.—d) amb complement introduït per la conjunció per què. Dix que si ell volia esser rey, ella tractaria per què poria esser rey, Llull Felix, pt. vii, c. 3.—e) intr. amb complement nominal introduït per la preposició de. Los quals, si alcuna contençó o rancor o mala voluntat serà entre nós, tracten de bé composició et pau entre nós, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 23).
|| 9. Tractar de (amb complement verbal en infinitiu): procurar, intentar. Qui's vol venjar de son enamich, deu tractar de créxer sa valor, Jahuda Dits, c. 29. Tractaré de donar alguna doctrina, Robert Coch 1 vo. No tractis d'engegar-me, perquè jo sec dins ca meua, Ignor. 51. Encantant-s'hi y tot, tal com si tractessen de sondejar sa vida, Pons Auca 188.
|| 10. Prendre alguna cosa com a objecte d'estudi, de discussió, de conversa; parlar o escriure sobre una cosa. a) tr. Molt tard questions subtils tractaua, Pereç Sant Vicent 11. Insertava es derrer article tractant sa questió, Ignor. 25.—b) intr. amb complement introduït per la preposició de. Com de necessitat... haja a parlar e a tractar de totes les coses necessàries, Llull Cont. 316, 7. Entendre aquells qui d'aquesta matèria han tractat, Metge Somni iii. Plató no ha gens tractat de aquestes matèries, Lacavalleria Gazoph.
|| 11. Tractar-se de: esser qüestió de tal o tal cosa. Cuant se tracta de sa vostra bossa, Penya Mos. iii, 198. Sa gent hi acudia com si se tractàs d'una cosa nova, Roq. 27. Si no sé de què es tracta!... reprengué, sobtada, Pons Auca 44. Tots arrufem els muscles quan se tracta de fixar la moderna ortografia, Guinot Capolls 98. No es tracta d'una obra dels moros, Rosselló Many. 23.
    Fon.:
tɾəktá (or.); tɾaktá (occ.); tɾaktáɾ (val.); tɾəttá (bal.).
    Etim.:
pres del llatí tractare, mat. sign.