Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  traspassar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRASPASSAR v. intr. o tr.
I. intr.
|| 1. Anar d'un costat o lloc a un altre; cast. pasar. Quant la gilbositat és curada sens mundificació, traspassa a vegades a la cuxa, Cauliach Coll., vi, 2a, 2.
|| 2. Tornar passar; cast. traspasar, repasar. «Sempre passeu i traspasseu»: es diu als qui passen reiteradament per un mateix lloc. Ha prou cassat, | lo món cercant | e traspassant | per Ceca y Meca, | la Vila seca | e vall d'Andorra, Spill 6135. Passaven i traspassaven coneguts que es detenien a saludar-los, Oller Febre, i, 304.
|| 3. Transcórrer, esdevenir-se, passar (en el temps); cast. pasar, transcurrir. E mentre aquestes coses axí traspassauen, Melchior de Pando qui hauia lexat Curial en lo camí, atengué, Curial, i, 31.
|| 4. Anar-se'n en el temps, esvanir-se, desaparèixer; cast. pasar. Són los hòmens poderosos de remembrar e de cogitar en les coses trespassades e en les coses absents, Llull Cont. 42, 7. No vuyles fer ramembrant o recapitolar males paraules de bataya traspassada, Jahuda Cató 108. Lo cel et la terra trespassaran, mas les mies paraules no trespessaran, Evang. Palau 26 vo.
|| 5. Morir (Cerdanya, Empordà); cast. fallecer, morir. Estant en aquest article de traspassar, Vent. Pel. 22. E val molt més que jo, penant, trespàs, Masdovelles 160. En la llengua antiga és freqüent trobar completada la idea amb el verb traspassar seguit de complements i formant locucions com traspassar a Déu, traspassar d'aquesta vida (o d'aquest segle), etc. Los frares que traspasaran d'aquest segle, doc. a. 1278 (Miret Templers 362). Si aquella amor... la ajustaria a Déu en glòria quant trespassaria de la vida d'aquest segle, Llull Felix, pt. i, c. 2. Fo lo malalt trespassat d'aquesta vida sens confessió, Llull Felix, pt. x, c. 3. Plàcia-us que yo traspàs d'esta terenal vida en la selestial, Graal 204. A l'home bo la mort negun mal fa, | ans és mijà per hon trespass' a Déu, Ausiàs March cvii. També es troba algun exemple de l'ús reflexiu de traspassar amb el significat de ‘morir’, com en aquest text: Si'm demanau lo greu turment que pas, | és pas tan fort que'm lleva 'l dir que passe, | y és d'admirar passant com no'm trespasse, Ausiàs March lxxxvi.
II. tr.
|| 1. Fer passar una cosa a un altre lloc; traslladar; cast. pasar, trasladar. Pare, si esser pot, trespassa aquest càlzer de mi, Serra Gèn. 208.
|| 2. Copiar; passar un escrit, dibuix, etc., a un altre paper, cartó, etc.; cast. trasladar. Se'n dugué el dibuix en sos ulls..., el traspassà al paper en barruer croquis, Pons Auca 40.
|| 3. Traslladar a una altra data (especialment una festa, una reunió); cast. trasladar.
|| 4. Cedir, fer passar a un altre el domini d'una cosa; cast. traspasar. Nuyl hom en altre no pot trespassar ne liurar plus de dret ne de senyoria sinó aytanta com eyl n'a, Cost. Tort. IX, xxi, 2.
III. tr.
|| 1. Passar a l'altre costat d'una cosa (com d'un carrer, camí, curs d'aigua, muntanya, etc.); cast. traspasar, atravesar. Mas trespassada | la roja mar, | cuyta mirar | la serp de coure, Spill 12468. No seria hom en lo món, ni encara àngel, qui pogués traspassar aquella fosquetat, Oliver Exc. 82. Passaren deuant Leyda traspassant la plana de Urgell, Tomich Hist. 68. Traspassa els rius, tramonta les serres a més córrer, Atlàntida iv.
|| 2. Passar o fer passar a través d'una cosa, d'una part a l'altra; cast. traspasar, atravesar. Ab los corns... l'oricorn... si fir, traspassa una paret, Sermons SVF, i, 41. Serà coltell que trespasarà la tua ànima, Evang. Palau. Del tot clar trespasse un drap foradat, Viudes Donz. 125. Una vista que traspassava, Genís Julita 12. a) fig. Afectar molt intensament l'esperit, sobretot un sentiment de dolor o de pietat. Les tues paraules no trespassen lo cor de les persones posades en aflicció, Genebreda Cons. 67. La dolçor humanal amolleix los ulls dels cruels enemichs e trespassa los enginys dels hòmens fort estranys e cruels, Scachs 13.
|| 3. Anar més enllà, prendre avantatge. a) En sentit material o local de passar davant a algú o a alguna cosa en moviment; cast. pasar, aventajar. Corach [=corregué] e puyà an la roche, mas lo leó, qui pus lauger as que la serp, lo traspasà, Graal 69.—b) Superar en vàlua, en intensitat, etc.; cast. aventajar. Si't diré que li plàcian los grans parladors, no serà maravella, pus de parlar tota altra persona traspassa, Corbatxo 66. Oynt la fama de la bellesa de la Guelfa la que sens alguna comparació traspassaua en aquell temps la bellesa de totes les donzelles de Ytàlia, Curial, i, 2.
|| 4. Transgredir, obrar contra llei, precepte, etc.; excedir-se en obrar; cast. traspasar. Cels qui'ls manaments del Príncep trespassarà, Usatges 102. Lo segon peccat fo desobediència com trespassà lo manament de nostre Senyor Déu, Serra Gèn. 9.
|| 5. ant. Passar temps. Part de aquella nit... tots en mi matex repetint-los traspassí, Corbatxo 14.
    Fon.:
tɾəspəsá (or., bal.); tɾaspasá (occ.); tɾaspasáɾ (val.).
    Etim.:
d'una formació del llatí tardà trans-passare, ‘passar a través’.