TRASTORN m. Acció i efecte de trastornar; cast. trastorno. En un de tals dies hi passà la Pepa un trastorn ben sèrio, Pons Auca 296. S'aficà cap dins sa cuina amb un trastorn que no és per dir, Rond. Eiv. 99. Fon.: tɾəstóɾn (or., bal.); tɾastóɾn (occ., val.).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.