DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATTRASTORN m.
Acció i efecte de trastornar; cast. trastorno. En un de tals dies hi passà la Pepa un trastorn ben sèrio, Pons Auca 296. S'aficà cap dins sa cuina amb un trastorn que no és per dir, Rond. Eiv. 99.
Fon.: tɾəstóɾn (or., bal.); tɾastóɾn (occ., val.).