DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRAVAR v. tr.: cast. trabar.
|| 1. Posar trava. Y fo trauat l'ase y encara maixcaua, Brama Llaur. 206. En troba un qui se travava.—¿Y ara què fas?—Me trau.—¿Y a on treu cap travar-te?, Alcover Rond. i, 2. Travar el carro: posar fusta, ferro o pedra a les rodes perquè no es mogui o perquè no vagi de pressa. Travar un infant: embolicar-li els peus amb el bolquer i subjectar aquest amb agulles engafetadores perquè no tregui els peus de l'embolcall. Travar la randa: fer el darrer punt de la randa (Mall.). Travar un cosit: donar una partida de punts abans d'acabar l'aguller per evitar que el cosit es descusi.
|| 2. Subjectar dues peces amb una altra de través perquè no se separin. Dos trossos de llenya encreua | tot travant-los ab un pern, Guiraud Poes. 5.
|| 3. Espessir, fer més compacte un líquid o una pasta clara, com el guix pastat, etc.
|| 4. fig. Impedir o destorbar d'obrar, de funcionar. Lo matador de monstres... se veu travat; sos braços se nuen amb llurs braços, Atlàntida iii. El remordiment... travant-li els sentits i masegant-li el cor, Pons Com an. 129. Travar-se la llengua: embalbir-se fins al punt de no poder parlar o de parlar molt confús. Comensà son brindeig... fins que travant-se-li la llengua al rompre un mot que no se li acudia..., Pons Auca 149.
|| 5. (castellanisme?) Entaular, iniciar acció amistosa o contrariosa. De la altra part trauaren bregua molt furiosament contra lo morisma, Gualbes Yst. Corpocr. 22. Travar o cometrer batalla: Praelium, pugnam, certamen cum hoste committere, Torra Dicc.
    Fon.: tɾəβá (pir-or., or.); tɾaβá (occ.); tɾaváɾ (Cast., Al.); tɾaβáɾ (Val.); tɾəvá (Camp de Tarr., Bal.).
    Etim.: derivat del llatí trabe, ‘biga’ (V. trava).