DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRENCADURA f.
|| 1. Acció i efecte de trencar; cast. rotura, quebradura. Com lo coutell no fa a menysprear per lo ferrer d'entrò que sia vista la trencadura del coutell, Llull Cont. 366, 30. Esmicament dolorós que produeix la trencadura de cors soldats per l'amor, Galmés Flor 104.
|| 2. especialment, Hèrnia. Sana la trencadura si és frescha, Macer Erbes. Trencadura aygosa: Hydrocele, ramex aquosus, Pou Thes. Puer. 159.
    Fon.: tɾəŋkəðúɾə (or., bal.); tɾeŋkaðúɾa, tɾeŋkaðúɾɛ (occ., val.).