DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRONC m.
|| 1. La part d'un arbre o arbust compresa entre les arrels i les branques; cast. tronco. Lo tronc de l'Arbre humanal és de tres troncs... En aquest tronc ha cascuna de les rayls son offici, Llull Arbre Sc. i, 177. Sols troncs, fullatge i esporguims trobàrem, Atlàntida vii. a) Porció de la dita part de l'arbre, tallada per a servir de combustible, d'element de construcció, etc.; cast. tronco, leño. Los corses dels hòmens seran tots blanchs com a tronchs de foch e estaran tots temps en infern, Llull Felix, pt. x, c. 3.—b) Cimal, branca gruixuda, que parteix de la mateixa soca (Sueca).—c) Branca prima, branquilló (Empordà, Mall.); cast. rama. Aplega un manat de tronchs y ramutxaya, Roq. 53.—d) La part baixa i més gruixuda d'una planta herbàcia, d'una hortalissa, que surt directament de l'arrel; cast. troncho, tronco. Tronch de herba: Herbae caulis, herbae stylus, Lacavalleria Gazoph. Tronch de ceba, de porro, etc.: Hic Thallus, Membraneus scapus cepae, porri, etc., ibid.
|| 2. fig. Línia principal d'una família, d'on surten les altres; cast. tronco. Tronch o soca de família o de llinatge, Lacavalleria Gazoph. De tronch real som branca, Aguiló Poes. 40.
|| 3. Conducte o peça principal d'on en parteixen altres de menors; cast. tronco. Es diu especialment en anatomia, aplicant-se a les artèries de més diàmetre que donen origen a altres de més estretes; els troncs cefàlics, el tronc braquial, el tronc crural, etc.
|| 4. El cos d'un home o d'un animal sense comptar-hi el cap i les extremitats; cast. tronco.
|| 5. La part principal d'una columna o pedestal, compresa entre el capitell i la base; cast. tronco. Tronch de columna: Hic Stipes, Hic Truncus, Hic Stylus, Lacavalleria Gazoph.
|| 5. Porció d'una piràmide o d'un con compresa entre la base i una secció transversal; cast. tronco.
|| 6. ant. Hasta o mànec de la llança; cast. hasta. Viu per los pits lo tronch e per les spatles lo ferro de la lança, Curial, ii, 7.
|| 7. Parell de cavalls o de muls que tiren un carruatge enganxats al timó; cast. íronco. No hi mancava més que el tronc de mules, Pons Llar 10.
|| 8. fig. Persona molt curta d'enteniment, que no entén res; cast. zoquete.
    Loc.—a) Donar tronc: pegar, tupar (Mall.).—b) Dormir com un tronc: dormir profundament.—c) De troncs o de broncs: de qualsevol manera, sia com sia (Camp de Tarr., Maestrat).
    Refr.
—«Qui té tronc, fa estelles» (Miravet, Tortosa); «Qui té troncs, fa ascles» (Camp de Tarr.): significa que el qui té béns de fortuna pot obtenir altres coses.
    Fon.: tɾóŋ (or., occ.); tɾóŋk (val., bal., alg.); tɾóɲс (Palma, Manacor).
    Intens.:—a) Augm.: troncàs, troncarro.—b) Dim.: tronquet, tronquetxo, tronquel·lo, tronqueu, tronquiu, troncoi.—c) Pejor.: troncot.
    Etim.: del llatí trŭncu, mat. sign. ||1.