DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TUDAR v. tr.
|| 1. (ant. i dial. ross.) Apagar, extingir (foc, llum, etc.); cast. apagar. Veran le flame tudade, Graal 194. Que'l Sol colgar per l'ombra qui's tudà | Darrer sentim, Febrer Purg. xxvii, 68. Si lo temps qu'un altre temps aporta | mudave'l temps qui dins breu temps se tuda, | perdrie'l temps present, Masdovelles 18.
|| 2. Fer malbé, malmetre, deixar perdre (mall.); cast. echar a perder. S'aygo que fuig per ells casi se tuda, Ignor. 2. Si només vénc a demanar-vos vida..., vida només, la que tudau i us sobra, Vidal Mirall 140. No estima de debò, ni vol cap dona | sinó per jeure quan el tuda el fred, Sagarra Caçador 127. ¿L'aigua tudar, que mancarà a l'estiu?, Salvà Ret.
    Fon.: tuðá (pir-or., mall.).
    Etim.: del llatí tūtāre, que en llatí clàssic significava ‘protegir, assegurar’, i en el llatí vulgar s'aplicà al llum amb el sentit de ‘assegurar-lo, apagar-lo’, i després el sentit de ‘extingir’ féu que en unes regions de la Romània signifiqués ‘matar’ (com es veu en el fr. tuer) i en altres ‘malmetre, fer malbé’ (que és el cas del nostre tudar a Mallorca). Aquesta etimologia ja fou ben exposada i documentada per Diez EWb 334.