DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

UNTAR v. tr.
|| 1. Recobrir d'oli o d'una altra substància greixosa o viscosa; cast. untar. Hom los acostuma a menjar pa untat, Llull Doctr. Puer., c. 60. Sàpies... que untades hi van e pus untades se'n tornen, Metge Somni iii. Com faràs les pilotes, untaràs-te les mans ab un poch de oli, Robert Coch 28. Ab cert vermell | s'empeguntava, | quant se n'untava, | fàstig me feya, Spill 2538. Ni untant-me els ulls ab saliva he pogut conseguir-ho, Pons Auca 72. a) ant. Ungir, posar oli a qualcú per consagrar-lo; cast. ungir. Fo untat e sagrat per rey, Muntaner Cròn., c. 297. Veus que David fo elet en rey e fo untat, Sermons SVF, ii, 213. Te enviaré un hom... e untar-l'has en rey, Serra Gèn. 97.
|| 2. fig. Donar un coneixement superficial d'una cosa (men.). Tot aquell qui estigui un poc untat d'història de Menorca hi trobarà sa confirmació, Ruiz Pablo (Catalana, i, 407).
|| 3. fig. Adular, lloar excessivament o interessadament (Cardona, Solsona); cast. dar coba.
|| 4. fig. Corrompre o subornar amb diners, amb presents, etc.; cast. untar. En aquest sentit el verb untar s'usa formant diverses locucions amb complements adequats, com untar les mans, untar les rodes, untar les corrioles, untar el carro, untar les molles, etc. Untaren bé les mans al Carceler, havent-los este dat escapatòria, Rond. de R. Val. 78. A forsa d'untar ses corrioles en sortiren amb la seva, Alcover Cont. 49.
|| 5. fig., refl. Quedar-se il·lícitament coses que un maneja, especialment diners; cast. untarse.
    Loc.
—Ni per untar-se les dents o Ni per untar un budell: es diu d'una cosa de menjar que resulta molt insuficient. Ni t'ha dat una vellana | perque t'untassis ses dents, Benejam FyF, acte i, esc. 1.aY a sa taula just untar-se un budell, Benejam Ciutad. 29.
    Refr.—a) «Qui mel maneja (o «Qui oli maneja»), els dits se n'unta»: significa que els qui manegen diners d'altri o de la comunitat, sovint els solen malversar.—b) «Qui el carro unta, els seus bous ajuda»; «Qui el carro unta, el matxo ajuda»: vol dir que subornant algú s'afavoreix l'empresa que un vol portar a terme.
    Fon.: untá (pir-or., or., occ., bal.); untáɾ (val.).
    Var. ort. ant.: ontar (Jaume I, Cròn. 41); huntar (Alcoatí 41; Anim. caçar 25); unctar (Cauliach Coll., iv, 1.a, 4).
    Etim.: del llatí vg. *unctare, derivat del supí unctum del verb ungere, mat. sign. ||1.