DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VELLUT m.
|| 1. Teixit de pelfa, amb pèl tallat o arrissat, de seda, llana, cotó o altra fibra, i d'aspecte llis, abordonat o mostrejat segons els casos; cast. velludo. Cuyrs cuberts de velluts d'aur e de seda comunits, Ordin. Palat. 172. Un curtapeu de velut [sic] blau, doc. a. 1372 (Alós Inv. 9). Vestit de vellut pelós, Metge Somni i. Era lo tendelló de bellut [sic] bellutat burell e negre, Curial, i, 20. Cavallers vestits de seda y vellut, Picó Engl. 58. Entraven al país sedes i velluts, Massó Croq. 51. Vellut arrissat: el vellut per ordit que ha estat fabricat amb ferros rodons que després s'escorren i deixen els plomalls formant bagues petites. Vellut camaleó: el d'ordit, amb pèl de dos colors alternats, de tonalitat canviable segons per quin costat es mira la cara bona del vellut. Vellut cisellat: el de pèl tallat i arrissat ensems segons les diferents parts de la mostra. Vellut de Mongòlia: vellut per ordit o per trama, de pèl llarg, tallat i prisat, que imita la pell de llana que s'importa de Mongòlia. Vellut per ordit: el que té els plomalls de pèl formats per fils d'un ordit addicionat a un teixit de basament. Vellut per trama: el que té els plomalls de pèl procedents d'haver tallat unes bastes de trama produïdes per part de les passades del teixit. Vellut turc: teixit que s'usava per a armilles i era d'efectes laborats, amb pèl arrissat sobre fons ras assarjat, i d'altres efectes laborats mitjançant diversos ordits o trames de diferents colors (Pons Ind. text.).
|| 2. fig. Cobertura fina i com pelosa. Llavors vellut d'herbey floreix en tot camí, Riber Sol ixent 52.
|| 3. pl. a) Planta amarantàcia de l'espècie Amarantus tricolor (Empordà).—b) Planta anomenada també cresta de gall (Fabra Dicc. Gen.), que segons Masclans Pl. 206, és l'espècie Celosia cristata.—c) Planta de l'espècie Tagetes patula (Fabra Dicc. Gen.), anomenada també clavell de moro (Masclans Pl. 206).—d) Velluts de plata i or: planta de l'espècie Filago germanica, anomenada també herba del borm.
    Fon.: bəʎút (or.); beʎút (occ., Val.); veʎút (Cast., Al.); vəʎút (Camp de Tarr., bal.).
    Intens.: vellutàs, vellutet, vellutó, vellutot.
    Var. ort. ant.: valut (Aritm. 1521).
    Loc.
—Ull de vellut: ull ennegrit per un cop.
    Etim.: derivat del llatí vĭllus, ‘pèl fi’.