DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VERS m.
|| 1. Sèrie de peus mètrics o de síl·labes distribuïdes segons un cert nombre i un ritme determinat, que s'escriu en una sola ratlla i que, combinada amb altres sèries semblants, constitueix un poema; cast. verso. No fan verses ni cansons sinó de luxúria e de vanitats d'aquest món, Llull Cont. 118, 2. Dix en parlant DCC versos rimats, Muntaner Cròn., c. 298. Murmuren y diuen en versos y prosa, Viudes Donz. 308. Vaig recitar versos, Ruyra Parada 17.
|| 2. Conjunt de les dites sèries; cast. verso. «En vers»: en forma ritmada i mesurada, per oposició a en prosa, que no té aquestes característiques. a) ant. Versicle; cadascuna de les frases o sèries de frases que formen part d'una composició literària i es contraposen o completen mútuament, com els dels psalms. No dien aquelles [Hores] sinó a hu e dos, par «xam xam», de hun vers dos mots ne fan, Sermons SVF, ii, 38.—b) Vulgarment, un vers es diu com a sinònim de un poema. Quan un infant recita els versos de felicitació nadalenca dirigits als seus pares, la gent poc instruïda diu que «el nen diu el vers».
    Fon.: bέɾs (pir-or., or., occ.); bέ̞ɾs (Val.); vέ̞ɾs (Cast., Al., bal.); vέls (alg.).
    Intens.: versàs, verset, versot, versarro.
    Etim.: pres del llatí vĕrsus, mat. sign.

2. VERS prep.: cast. hacia.
|| 1. Cap a; en direcció a. E Fèlix vers ella venia corrent per tal que li ajudàs, Llull Felix, pt. i, c. 1. Els altres tornaren vers los crestians, Desclot Cròn., c. 2. Llevà les mans vers lo cel, Muntaner Cròn., c. 27. Yo drecí les orelles vers ell, Metge Somni iii. Tu guiaràs volant los nostres passos vers l'enyorat país, Verdaguer Idilis. Avançant alguns passos vers el turó, Ruyra Parada 32.
|| 2. En relació, respecte d'una cosa o persona. Axí com se pertany de bona mare vers bon fill, Pere IV, Cròn. 28. La muller de aquell hom feya molt mala vida vers Déu, Eximplis, i, 248. Amor de la qual he usat vers los hostes, Isop Faules 4.
|| 3. Té valor d'indicació aproximativa (de lloc, temps, quantitat). Vers hora de mitja nit, doc. a. 1372 (Miret Bech oques 68). La història és largament contenguda en lo primer libre dels Reys, vers la fi, Metge Somni i.
    Fon.: beɾs (or.); veɾs (bal.). No és paraula d'ús vulgar, sinó literari. En el llenguatge parlat s'usa la forma composta devers (=de vers), de la qual cal consultar l'article especial, com també el de la forma envers.
    Var. ort. ant.: ves (doc. a. 1317, ap. RLR, xxxi, 70; Serra Gèn. 49; Spill 1917), ues (doc. segle XIII, ap. Anuari IEC, i, 331); verç (Eximplis, ii, 295).
    Etim.: del llatí vĕrsus, mat. sign.