DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VIRIL adj.: cast. viril.
|| 1. Pertanyent o relatiu al sexe masculí de l'home, a l'home fet, capaç de procrear. Havent pres grau d'excellent viril home, Ausiàs March civ. Virtut de ànimo viril prudentment decerneix deure cessar la amargosa ansietat, Tirant, c. 359. Al arribar a l'edat viril, Rosselló Many. 194. Membre viril: el membre de l'acte sexual de l'home. Per la ventositat fa dreçar lo membre viril, Albert G., Ques. 20.
|| 2. Que té energia pròpia de mascles; com pertany a un home. La viril inquieta jouentut... als teus regnes me porta, Corella Obres 204. Aquell temperament viril s'empetitia, Galmés Flor 25.
    Fon.: biɾíɫ (Barc., Val.); viɾíɫ (Palma).
    Etim.: pres del llatí vīrīle, mat. sign.

2. VIRIL m. (castellanisme)
Vericle. Per les mans de dit viril, quinze dobles y mitja, doc. a. 1683 (arx. parr. de Torà). El senyor rector porta el viril, Salvador FB 76. a) fig. Havia resplendit... com el viril que encloïa la bondat i la perfecció, Vayreda Puny. 239.