Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  voltar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VOLTAR v. intr. o tr.
I. intr.
|| 1. Moure's com una roda entorn del seu eix; moure's descrivint una circumferència o corba closa; cast. girar, volverse. Al voltar que la donzella féu, caygué-li la lligacama, Tirant, c. 77. Els homes voltaven al entorn del quintar de pedra, Rosselló Many. 31.
|| 2. Deixar la direcció que hom seguia i agafar-ne una altra; cast. volverse, dar la vuelta. Tirant féu voltar tota la gent, Tirant, c. 372. Voltem p'es caló depressa, que es xubasco serà llarg, Roq. 41.
|| 3. Fer volta; moure's resseguint el perímetre d'un lloc o descrivint una trajectòria que no és en línia recta; passejar, recórrer un trajecte canviant de direcció; cast. rodear, voltear, girar. Los honorables concellers... isqueren a rebre... e voltaren ab lo dit senyor... e intraren per lo portal de Sent Anthoni, Ardits, iii, 14. Enfaristolats hi volten | los hereus y fadristerns, Collell Flor. 46. Anava relativament ben vestit..., voltava per les masies, llogarrets i vilatges i el llogaven per tocar l'instrument, Pla CV 71.
|| 4. Trabucar; girar-se damunt davall (val.); cast. volcar. A que boltem, tossut, per no dixar-mos baixar!, Guinot Capolls 63.
II. tr.
|| 1. Fer donar voltes; fer rodar; cast. volver, voltear. [Lo drac] voltant sens negun orde los seus ulls regirats, Alegre Transf. 21. Apartant e voltant los labis fa aparès que no oia, Curial, ii, 145. E axí bufant voltau los penells, Proc. Olives 1415. Y los libres no tenguen, en lo molt voltar les fulles, dany, doc. a. 1595 (Hist. Sóller, ii, 827). Tira, tu; volta aquí aquesta corda, Penya Poes. 42. Voltar les campanes: tocar-les fent-les yoltejar.
|| 2. refl., ant. Girar-se, donar mitja volta, posar-se en direcció oposada a la que es tenia; cast. volverse. La lança se voltà al reués, Tirant, c. 65. Vehent-se ab les lances rompudes, tots se voltaren, Tirant, c. 329. a) fig. Passar d'un estat o manera d'esser a un altre. Axí s'era del tot voltada ma trista sort, Vent. Pel. 31. Lo desitjat pler se volta 'n despit, Ausiàs March xci. Mas, si'l punt dispost d'aquelles se volta, Proc. Olives 1945.
|| 3. Resseguir el perímetre d'una cosa, d'un lloc; moure's al voltant; cast. rodear, circuir. De l'església els pabordes volten la nau, Cases A., Poes. 43. Se troben... amb un munt de pólvora, y un dimoniot amb un tió de foch volta qui volta sa pólvora, Alcover Rond. v, 250.
|| 4. Estar o posar-se al voltant d'una cosa o persona; cast. rodear. Los fills... voltaren-me, ai!, encesos d'un maleït ardor, Atlàntida vi. Coronada de verges que la volten, Canigó ii. Escolto, miro per tot arreu, i altre cop el silenci em volta, Massó Croq. 18. Arracer de l'alta paret que volta l'hort, Rosselló Many. 57.
    Fon.:
buɫtá (pir-or., or.); boɫtá (occ.); boɫtáɾ (Cast., Val.); voɫtá (mall.); vuɫtá (Valls, men., eiv.).
    Etim.:
del llatí vg. *vŏlvĭtare, freqüentatiu de vŏlvĕre, ‘girar, fer voltes’.