DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. XERRIC m.
|| 1. Soroll estrident, de fregadís aspre; cast. chirrido, rechinamiento. No escoltis el xerric de les politges, Dolç Somni 35. Els lladrucs dels gossos, el xerric dels grills, Espriu Lab. 120.
|| 2. Soroll que, en beure a galet, es produeix entre el paladar i la punta de la llengua (Empordà, Garrotxa, Cardona, Solsona).
|| 3. Tirada de vi o d'altre líquid begut a galet (Camp de Tarr.); cast. trago. No falten uns bons xerrichs de vi nou, Arx. Trad. Pop. i, 47.
|| 4. a) Vailet ( || 2); llogat per a fer enviats i per a ajudar en coses elementals (Cerdanya, Garrotxa, Empordà, Lluçanès); cast. mozo, mochil. Mentres tant la ermitana y el xerrich triaran los minyons que 'ls hi facin més peça, Víct. Cat. Sol. 86.—b) Bordegàs, jovenot, especialment el que treballa com a mosso de fonda o d'un menestral (Vallès, Barc.); cast. mozo. En tant els xerrichs ab las safatas de la xacolateria sota aixella, Pons Auca 195.
|| 5. Teler de mà per a fer mitges i altres gèneres de punt (Olot).
|| 6. Joc de nois, en el qual el jugador que para està ajagut i lligat per la mà amb una corda de la qual un altre noi té el cap; aquest segon jugador encalça els altres, que procuren pegar al qui jeu (Penedès).
    Loc.
—Ni xerric ni marric: es diu per indicar el propòsit de no parlar sobre un assumpte determinat (Segarra, Urgell).
    Fon.: ʃərík (pir-or., or.).
    Etim.: onomatopeia.

2. XERRIC m.
Coscoll, segons Cost. Cat. i, 166. Es probable que sigui una errada de transcripció, per garric.